Al següent vídeo-presentació creat amb Genial.ly pots veure el camí recorregut durant els darrers cinc mesos:
Anar a classe, escoltar al professor/a, fer els deures del llibre o una fitxa, estudiar i fer un examen. Això és el que record del meu pas per la secundària, en general. Ara sé que això té nom propi: les 3R (rebre, repetir i recordar) i és el que considerem la metodologia didàctica tradicional. És una pedagogia d’ensenyança en massa, igual per tothom, sense adaptacions i flexibilitats. (Area,2015)
Amb la incorporació de les TIC comença un procés de canvis de metodologies que està representat resumidament a la següent infografia: El camí a l'educació amb TIC. Un llarg camí que ens porta a un enfoc pedagògic revolucionari: l'alumne més que rebre i emmagatzemar informació ha d’aprendre a cercar, seleccionar i analitzar aquella informació en diferents fonts de consulta. D’aquesta manera el rellevant de l’aprenentatge no és el desenvolupament de la capacitat memorística sinó dels processos d’anàlisi i reflexió. (Area,2015) Aquest pensament ens apropa al tema central: l’aprenentatge autoregulat (SRL), concepte que hem estudiat teòricament però que també hem dut a la pràctica durant les diferents sessions i activitats de les assignatures nomenades a l’inici. A més, un dels models que fomenten l’aprenentatge autoregulat és l’aprenentatge basat en problemes o projectes (ABP) que utilitzàrem per realitzar la nostra primera versió de la seqüència d’activitats.
Llavors, de com jo havia estudiat a les
informacions i explicacions del màster hi havia una diferència abismal. Un
canvi revolucionari, fonamentat i molt necessari però a la pràctica aquesta
transformació és real?
 |
| Font: Pixabay |
La resposta és depèn. Depèn del centre, del
professor i de la classe. Durant les setmanes d’observació al centre, vaig tenir
la sort de poder veure a diferents professors de matemàtiques i d’altres especialitats
donant classe. És cert que alguns seguien amb la metodologia tradicional però d’altres
feien activitats més innovadores, treball cooperatiu o no depenien del llibre. Petits
canvis que a poc a poc s’aniran convertint en grans i potser arriben al nivell
d’altres com han pogut viure companys a altres centres.
Els canvis mai són fàcils, fan por i
requereixen temps però si treballem junts, fomentem la cultura col·laborativa i la de formació del
professorat veurem la llum. Està clar
que no tota innovació ha de passar per les TIC però si que és cert que amb elles
podem crear entorns personals d’aprenentatge (PLE) on connectar amb altres
persones, compartir contingut...
Per tant, pocs dies abans de començar el segon
període de pràctiques si gir la vista enrere m’adon que vaig entrar pensant que
ser bona professora depenia de si els meus alumnes entenien els continguts i
aprovaven. Ara puc dir que això evidentment és una part però canviant aprovar
per aprendre (de tema d’avaluació hi ha per fer una altra entrada al blog) però
l’important realment és ser la guia perquè els alumnes siguin persones
competents, capaços d’autoregular-se i de formar part del seu aprenentatge. Després
de les primeres pràctiques tenc l’esperança que existeix professorat que vol
avançar, millorar i apostar pel canvi.
Les coses no es canvien d’un dia per l’altre
així que comencen com més aviat millor.
Ara toca entrar a les aules, desitjar-me sort!
